Em venen al cap uns moments d’aquest estiu que em porten molt bons records. Vam anar a passar una setmana als pirineus per la zona de Sallent de Gállego a Osca (Huesca) i vam fer els cims del Midi d’Ossau, el Balaitús, l’Anayet, la Peña Foratata i la Punta Escarra. Més o menys estan tots per aquella zona, que per cert, és una passada!
Vam practicar senderisme, trail running, escalada amb via llarga i ens vam encordar per fer una cresta. En general jo corro, faig trail running i a l’estiu senderisme també, i tenia ganes de fer-ho una mica tot, així que vam decidir fer 3 cims més de manera córrer-caminar, un fent via llarga i l’altre fent una cresta per posar-hi emoció. Fa poc m’he iniciat en escalada i via llarga, i anava amb un amic que en sap molt així que em va poder acompanyar a fer aquests dos cims que s’havien de fer amb corda. Les crestes sempre m’han agradat moltíssim perquè combinen caminar-córrer i grimpada, ho trobo molt natural, distret i amb un punt d’adrenalina guay.
Feia molt temps que tenia pendent fer el Midi d’Ossau, m’havien dit que era molt bonic. Vaig començar a investigar quines muntanyes hi havia per aquella zona, i n’hi havia tantes…! A més, vaig veure que el Balaitús també el tenia pendent, i que l’Anayet també era molt bonic i amb una figura impressionant, així que vam decidir anar a descobrir aquesta zona!
“A vegades volem anar a l’altre punta del món i tenim els pirineus d’aquí mateix que són brutals!”
Els 3 cims que es poden fer caminant i corrent, no tenen dificultat tècnica. Potser el tram final del Balaitús, anomenat la gran diagonal, que és una mica de cresta i grimpada, si tens vertigen doncs potser millor tenir-ho en compte. De totes maneres, si que cal estar en forma perquè el desnivell i la llargada d’aquesta ruta no te la treu ningú.
Per l’Anayet, nosaltres perquè vam fer la via llarga, sinó es pot pujar caminant, no té cap dificultat, i és preciós!!!! I passar la nit amb tenda o bivac als Ibones de l’Anayet i l’endemà fer cim, ja és una passada! Tot i així, la via llarga no és molt difícil, però és llarga i una mica rostoll, però molt divertit de pujar el cim escalant. És una muntanya molt imponent, amb una silueta molt bonica.
El Midi d’Ossau, també té la part més facileta, que té una mica de grimpada. Nosaltres vam pujar per la part del darrera (vinga a liar-nos) que té una diagonal i cresta que la vam fer encordats. Va ser una mica perillós i nervis en algun punt, perquè no sabíem ben bé el camí, no estava massa marcat, es veia complicat, una mica de por… però va ser brutal també! No vam trobar a ningú en tota la ruta i vam arribar a dalt super contents, va valer moltíssim la pena. El cim és molt estètic també impressiona molt. Ah, i al refugi de sota hi ha un llac preciós.
Per cert, no podeu anar-hi sense banyar-vos als Ibones de l’Anayet amb la posta de sol i els cavalls al costat. Pell de gallina!
Recomano moltíssim anar-hi perquè no cal anar tant lluny per fer muntanya i que sigui una passada, ho tenim relativament aprop ii és una zona preciosa, on pots fer moltíssimes muntanyes, ja sigui caminant, corrent, escalant… pots moure’t amb cotxe o furgo amunt i avall i tens molts llocs a on dormir i anar fent rutes i/o cims. No estava massificat de gent. Ai… i és brutal la zona!
La frase que tinc a l’instagram i que m’agrada molt per resumir aquells dies és: [Shinrin-yoku] Del Japonès, “Rodejar-te de la naturalesa per absorbir tota la seva energia”.
I és que a vegades no necessitem res més. Dies a la muntanya, en pau, aventures vàries, una furgo, menjar i només gaudir de la natura i la muntanya.
Montserrat Moya