Tot va començar un vespre de divendres que vam decidir amb el meu germà que aniríem a fer gairebé tota l’Olla de Vallter (excepte el Gra de Fajol), amb el gos i ens quedaríem a acampar a sota bacivers, concretament al costat de l’estany.
Així doncs, l’endemà vam agafar tot el material necessari i vam iniciar ruta al migdia al pàrquing de Vallter 2000. Feia calor per carregar la motxilla amb tot el material per fer la ruta de senderisme, però crestejant el Pic de la Dona ens va passar de seguida ja que el vent que venia de la vessant francesa era important.
Teníem moltes ganes d’arribar al lloc on dormiríem, a l’estany, i no vam parar gaire al Pic de la Dona, per tant, baixada i ruta fins a lloc. Una vegada tot col·locat, vam voler fer una trucada i no hi havia cobertura, així que em vaig allunyar mentre el meu germà començava a preparar el sopar i amb 5’ va pujar tota la boira de la vall fent que no hi haguessin vistes a més de 5 metres i no sabes tornar. Per sort, el meu germà em va sentir de lluny i va deixar anar el gos que va venir directe a mi segons diu ell i em va conduir fins al “campament”. Una anècdota que recordaré molt temps, igual que el fred que feia (menys de 5º a les 20h en ple juliol), total, que ens vam posar tota la roba que teníem i vam anar a dormir. L’endemà ens vam despertar amb els crits d’una marmota i un ramat de 15/20 cabres salvatges a uns 50 metres d’on érem, i vam gaudir d’un magnífic esmorzar abans de fer via cap al Cim de Bacivers, que culmina amb un tros ple de pedra abans del cim. El temps era molt bo però el vent seguia present i el gos anava amb els “ulls tancats”, tot i que va anar més ràpid que nosaltres a fer cim a Bastiments, punt on ja vam començar a trobar més gent i vam fer via cap a Vallter trobant alguns coneguts durant la baixada.
Qualificaria la ruta amb una dificultat mitja, ja que no deixa d’haver-hi 3 ascensions (encara que la primera molt poc tècnica) i a sobre portàvem tot el material per dormir cosa que va fer que no fos tan fàcil.
Us puc ben assegurar que és més senzill fer-ho de cop i amb material lleuger que amb dos dies i tot el material d’acampada i el menjar.
Finalment, ens vam plantar al pàrquing de Vallter al migdia de diumenge, que tot i que segurament podríem haver fet el gra de fajol, en vam tenir més que suficient.
Si hagués de posar un títol a la ruta ho faria amb el de “Perdut a Bacivers”.
Lluc Codina