En una ocasió, 4 amics que vam decidir anar a dormir just a sota la muntanya al capvespre per fer senderisme fins al cim l’endemà. Es tractava d’un dia de finals d’estiu en el qual la temperatura no era molt alta ni tampoc molt baixa, i ens va permetre dormir i fer l’ascensió amb comoditat.
Només d’arribar a Fontalba, vam agafar els frontals i ens vam posar a pujar muntanya amunt uns 20′ per fer nit en un replà. Recordo ben bé una de les anècdotes de la ruta, quan ens van entrar moltes ganes de beure Cacaolat a quarts d’1 de la matinada i ens el vam escalfar una mica. Sense saber massa perquè, aquella situació ens va fer que ens el prenguessim fent-nos un fart de riure.
L’endemà, al nostre ritme i sense tenir en compte que podíem baixar a deixar la motxilla amb tota la càrrega al cotxe, ens vam posar a fer l’ascensió ben carregats. La ruta en si va ser bonica, amb gent, però no en excés, la meteorologia perfecta i un voltor que sobrevolava el cim. Vam trobar gent amb bicicleta, corredors de muntanya i excursionistes com nosaltres que pujaven i baixaven. En el moment que vam fer el cim és el punt on vam trobar més gent, ja que des de la vessant francesa també és una ruta bastant concorreguda.
Cal comentar que és una bona excursió per a tothom amb un mínim de condició física i apte per córrer per tots aquells més entrenats/des, ja que no té passos tècnics ni exposats.
A vegades no fa falta una gran ascensió per passar un bon matí a la muntanya, i sempre hi ha anècdotes i històries per explicar una vegada arribats al cotxe.
Guillem Pinyol