Tot va començar un dissabte al matí que vam decidir fer una excursió caminant al Matagalls, com tantes vegades havíem fet, però aquesta vegada va ser diferent tot i ser un cim relativament senzill i que em queda prop de casa, molt transitat i ben indicat.
Anàvem dos i ens vam posar a caminar bastant d’hora des de Collformic, feia fred i era un dia gris, però anàvem equipats, no marcava pluja i les ganes de fer l’excursió eren moltes. Al ser dels primers de pujar aquell dia ens va permetre gaudir d’un paisatge preciós i d’algunes cabres al cim.
Tot baixant, però, la boira va començar a aparèixer fins a no veure res més lluny de 3 metres. Ens vam esperar 10 minuts però vam decidir baixar ja que el camí l’havia fet varis cops i ho tenia clar, almenys fins llavors, ja que 30’ més tard vaig començar a dubtar i vam aparèixer en una zona de sotabosc frondós en la qual no havíem estat mai. Els nervis i el respecte van començar a aparèixer, tot i que per sort ens hi havíem posat ben d’hora.
Allà vam engegar el mapa del mòbil i amb la localització vam anar tornant al punt mig de la ruta de tornada per llocs sense camí que ens van deixar amb els peus més molls i un bon fred. Quaranta minuts més tard vam arribar al camí, i al estar en un punt més alt la boira s’havia escampat una mica. Amb tranquil·litat vam menjar i beure una mica i vam acabar d’arribar amb prudència i sabent que mai es pot perdre el respecte a la muntanya per moltes vegades que hi hagis anat i per molt que te la coneguis.
Tot i així, informant-se de les previsions, de la ruta i anant amb temps per imprevistos cal dir que el Matagalls és un cim amb pocs riscos, perills i molt recomanable per fer amb amics i/o família una mica acostumada a caminar.
Albert Roca