Després d’uns dies prop de Chamonix, escalant, fent vies ferrades i excursions vam voler pujar al Llac Blanc. Anàvem dos, la meva companya, que ja hi havia estat, i jo, que tenia moltes ganes d’arribar-hi i de gaudir de les boniques vistes que m’havia comentat que hi havia durant la ruta, i que així també ho corroboraven molts companys i companyes excursionistes. A les 8 del matí vam sortir del Coll dels Montets, on havíem dormit amb la furgoneta aquella nit, i ens vam posar a fer l’activitat de senderisme aquell divendres d’octubre.
Malgrat no sóc expert puntuant dificultats en activitats de muntanya, per la meva experiència, li donaria una dificultat mitja (sempre que es tingui una condició física base). No es tracta d’una ruta tècnica en cap moment, simplement es segueix un camí que ressegueix la muntanya per arribar al Llac Blanc i al seu refugi (2355m). Li poso un nivell mig perquè malgrat no hi ha dificultat tècnica són més de 900 metres positius de cop a una alçada mitja de 2000 m d’altitud i unes 6 hores de ruta aproximadament, fet que fa que no la recomano a gent que no acostuma a caminar.
Recordo perfectament una anècdota de la ruta, concretament sobre la fauna de la zona. Aproximadament a la meitat de l’ascensió fa un replà on s’estanca una mica d’aigua quan ha plogut i animals com les cabres poden pasturar i beure amb facilitat, i és allà on vam trobar una parella de cabres silvestres dels alps francesos a menys de 5 metres de nosaltres. Vam gaudir d’una experiència que mai ens havíem trobat tant a prop i vam suposar que era per la freqüència de visitants a la ruta, ja que observant els excursionistes tothom es parava a fotografiar-les però les respectava completament, fet que fa que elles perdin la por sense perdre l’esperit salvatge.
Recomanaria aquesta ruta per diferents motius, el principal pel Llac Blanc i el refugi que trobes quan arribes al punt més alt de la ruta (2355m), el segon perquè durant el 90% de la ruta es poden gaudir de les vistes a les muntanyes que queden a l’altre costat de la vall i les quals estan nevades gairebé tot l’any, d’altra banda per la fauna comentada anteriorment i finalment perquè una vegada ets al llac pots convertir la ruta en circular, i baixar per l’altre vessant de la muntanya on s’hi poden observar les Agulles d’Argentière (però per tornar al Coll dels Montets a buscar el cotxe s’ha d’agafar un autobús).
Salut i muntanya!
Marc Codina